Abr 5, 2015
1588 Views
7 0

Aït-Ben-Haddou, Marràqueix

Written by

IMG_4493Si estàs per Marràqueix i tens temps, pots emprendre un viatge que recordaràs sempre, amb autobús pots anar cap a Aït-Ben-Haddou, un Ksar (ciutat fortificada), situat en un turó a la riba del riu Ounila, a l’antic camí de les caravanes entre el Sàhara i Marràqueix, a la regió de Souss-Massa-Draâ, a la província d’Ouarzazate. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1981 i la majoria dels seus habitants viuen, en l’actualitat, al poble nou construït a l’altra riba del riu.

El Ksar d’Aït-Ben-Haddou és conegut, també, com “El Hollywood d’Àfrica”. A uns 30Km hi ha Ouarzazate amb diversos estudis de cinema, entre els que s’hi troben un dels més grans del món, els Altas Studios. Aquesta ciutat fortificada està construïda amb tova, té torres emmerletades i està considerada una de les Kasbahs millor conservades del Marroc i, a dia d’avui, encara hi viuen 5 famílies en la ciutat antiga.

Aquesta fortificació gegant està feta de 6 kasbahs quasi 50 ksars, un gran exemple de l’arquitectura amb tova. Els dos districtes són principalment de berbers, tot i que en l’actualitat molts residents parlen l’àrab i el francès degut als nombrosos turistes locals i europeus. Fins ben entrat el segle XX els habitants vivien de l’agricultura i el bestiar (ovelles, cabres i pollastres).

Les kasbah és un tipus de medina, ciutat islàmica o fortalesa (ciutadella). Pels líders locals era un lloc per viure i defensar-se quan la ciutat era atacada. Té parets altes, normalment sense finestres. De vegades eren construïdes a sobre de turonets per fer-ne més fàcil la defensa. Tenir un kasbah era signe d’abundància i estat social per algunes famílies de la ciutat. Quasi totes les ciutats en tenien algun, i era mesura necessària de supervivència.

El ksar d’Aït-Ben-Haddou és un exemple destacat d’aquestes construccions fetes, bàsicament de terra i fusta que es remunten al segle XVII a les vall del Draâ, del Todgha, del Dadès i dle Souss.

El conjunt arquitectònic del ksar, reforçat per la bellesa del paisatge que l’envolta, ha afavorit que s’hi hagin rodat moltes pel·lícules, entre les quals hi ha títols destacats:

  • Lawrence d’Aràbia, de David Lean (1962)
  • Sodoma i Gomorra, de Robert Aldrich (1963)
  • La joia del Nil (1985)
  • 007: Alta tensió, The líving daylights (1987)
  • L’última temptació de Crist, d’Scorsese (1988)
  • El cel protector, de Bernardo Bertolucci (1990)
  • Indiana Jones (1996)
  • Astèrix i Obèlix (1999)
  • La mòmia (1999)
  • Gladiator, de Ridley Scott (2000)
  • Alexandre, d’Oliver Stone i Colin Farrell (2004)
  • El regne del cel (2005)
  • Babel (2006)
  • Prince of Persia, les arenes del temps (2010)
  • La Bíblia (2011)
  • Jocs de Trons (2011)
  • La reina del desert (2014)
  • Aladin (2015)

Alguns dels elements arquitectònics visibles no són originals, sinó construïts per les produccions cinematogràfiques que s’hi han fet, o restes de les edificacions que s’hi van fer. Arran de la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, s’ha desenvolupat tot un pla de protecció i manteniment de les estructures i construccions tradicionals amb fang i fusta.

Canon_IMG_4655bDSC_0208IMG_4493IMG_4502bCanon_IMG_4627Canon_IMG_4629bCanon_IMG_4598IMG_4512

On s’ubica?

 

Article Categories:
Visita

Comments are closed.

JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés