Abr 14, 2016
1260 Views
11 0

El Monestir de Ripoll

Written by

Visitar el Monestir de Ripoll (Santa Maria de Ripoll) és acostar-se a un dels edificis més bells i evocadors de Catalunya. La portalada, la basílica i el claustre, en fan un conjunt únic, un gaudi per als amants de l’art. Es data la portada al voltant de mitjan de segle XII, entre el 1140 i el 1160.

Però Ripoll transcendeix més enllà de les pedres. Personatges cabdals de la nació i l’església catalana, íntimament relacionats amb el monestir de Ripoll, són:

  • El comte Guifré el Pelós
  • L’abat Oliba
  • Els comtes Ramon Berenguer III i IV
  • El bisbe Josep Morgades.

La portalada del Monestir de Ripoll

La portalada monumental de l’església de Santa Maria de Ripoll, situada a la façana occidental, data de mitjan segle XII.

Substitueix la primitiva porta del temple. És una gran estructura rectangular adossada al mur realitzada en pedra de gres local. Treballada en relleu amb escenes bíbliques i motius vegetals i geomètrics. Es tracta d’una obra única.

La seva singularitat rau en la seva forma, un gran arc de triomf. I la seva riquesa i complexitat prové del programa iconogràfic, concebut molt probablement dintre la pròpia comunitat de benedictins ripollesos.

Portalada del Monestir de Ripoll

La portalada s’organitza en dos cossos horitzontals emmarcats als extrems per dues columnes superposades. A la part inferior hi ha un registre que funciona com a sòcol i, a la superior, sobre un fris corregut, destaca l’àtic, presidit per la figura de Crist en Majestat que és l’eix central i la clau interpretativa de tot el programa iconogràfic. Al centre s’obre la porta emmarcada per set arquivoltes de forta esqueixada.

Lectura iconogràfica de la portalada del Monestir de Ripoll

La lectura iconogràfica del conjunt s’inicia per la porta i continua pels dos cossos horitzontals, de baix a dalt.

Punt de d’inici

El punt d’inici és la clau central de l’intradós de l’arc inferior, amb el bust de Crist beneint a banda i banda quatre escenes formen el cicle de Caín i Abel.

La segona arquivolta presenta deu episodis de la vida dels profetes Jonàs i Daniel –amb representacions com la del rei Nabucodonosor amb l’estàtua divina que ha fet erigir i dos músics que criden a l’oració i l’àngel que pren al profeta Habacuc i el condueix a Babilònia perquè alimenti a Daniel, empresonat a la fossa dels lleons pel rei– inspirades en l’Antic Testament; ambdós personatges són imatges que prefiguren Crist.

La cinquena arquivolta està dedicada a sant Pere i sant Pau: els relleus de les ovelles corresponen als miracles de Pere realitzats durant la seva missió apostòlica, i la seva presó i crucifixió. Per a sant Pau, s’han seleccionat els temes de la conversió, predicació i mort. Ambdues arquivoltes reposen sobre estàtues columna que representen els dos apòstols –Pere amb la clau i el volum i Pau amb un document desplegat–.

Als muntants de la porta hi ha relleus dels mesos de l’any:

  • Gener: llenyataire fent un feix per la llar
  • Febrer: home i dona elaboren formatges
  • Març: el pagès conrea la terra sota els arbres que broten
  • Abril: pastura del ramat
  • Maig: collita de la fruita
  • Juny: la sega del blat
  • Juliol: el pagès porta la garba a l’era
  • Agost: homes encerclen el cup per a la verema
  • Setembre: la verema
  • Octubre: la poda dels ceps i els porcs menjant
  • Novembre: la matança del porci
  • Desembre: esposos al voltant de la llar de foc

Lectura iconogràfica als dos cossos laterals

  • En el registre inferior (d’ambdós cossos) destaquen les figures de dos grans quadrúpedes que lluiten contra éssers que els flanquegen (lateral dret i lateral esquerra). S’ha apuntat que poden ser les visions de Daniel, però també s’ha suggerit una lectura en clau històrica.
  • El registre superior de les dues parts està organitzat en cinc arcs que aixopluguen personatges: a la dreta, el primer s’ha identificat amb Yavhé que entrega les taules de la Llei a Moisès i, darrera seu, tres personatges:
    • Un guerrer
    • Un eclesiàstic que llueix els atributs episcopals
    • Un cavaller. Són figures de difícil identificació.
  • S’ha vist en ells una referència genèrica al poder religiós i al poder temporal, però també se’ls hi ha atribuït una personalitat específica: per a uns, el primer personatge podria ser Ramon Berenguer III, l’eclesiàstic l’arquebisbe de Tarragona Gregori, el bisbe de Girona Berenguer Dalmau, un dels abats del monestir o bé el papa Adrià IV, i el tercer cavaller Ramon Berenguer IV.
  • Recentment s’ha suggerit, recuperant una idea anterior, que aquests personatges recordarien la consagració del monestir per l’abat Oliba, que portaria bàcul com a bisbe de Vic, i, a banda i banda, hi tindria el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, i el seu fill Guifré.

    Lectura iconogràfica al cos superior

El cos immediatament superior recull escenes de l’Èxode. La lectura s’inicia pel registre superior lateral amb el pas del Mar Roig i continua a la façana principal amb escenes protagonitzades per Moisès que obra prodigis que mostren la protecció de Yavhé pel poble jueu: la pluja del mannà, la pluja de les guatlles i l’aigua que brolla de la roca de l’Horeb.

Lectura iconogràfica al cos inferior

En el registre inferior es representa la batalla dels jueus contra els amalecites que conclou amb la victòria del poble escollit gràcies a l’oració de Moisès que prega amb els braços alçats, sostinguts per Aaron i Hur.

Lectura iconogràfica al cos esquerra

Al cos esquerre les escenes es basen en el primer i segon Llibre dels Reis i tenen com a protagonistes David i el seu fill Salomó. El cicle s’inicia amb el trasllat de l’Arca de l’Aliança fins a Jerusalem, uns músics toquen instruments davant del rei David, la ciutat de Jerusalem empestada i David que aixeca un altar a Déu. Al registre superior es presenta l’elecció de Salomó com a successor per part del seu pare David, la coronació de Salomó, el judici de Salomó i el somni de Salomó en què Déu li concedeix la saviesa.

Lectura iconogràfica al cos dret

Al cos lateral es veu l’episodi en què Elies és endut cap al cel en un carro de foc. Aquest compartiment fa de nexe al registre superior, on una filera de sants i apòstols gaudeixen de la visió de Déu emmarcada pels símbols dels evangelistes Lluc, un toro, i Marc, un brau. Corona tot el conjunt un fris corregut amb els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi, els símbols dels evangelistes Mateu, un àngel, i Joan, una àguila, dos àngels i, al centre i presidint tota la porta, la figura de Crist en Majestat.

Diferents interpretacions de la portalada

La Bíblia i els esdeveniments històrics de mitjan segle XII són claus per interpretar la portalada.

La porta de Ripoll té diverses lectures riques en simbolisme. Dissortadament s’han perdut moltes de les inscripcions llatines que permetrien avui la identificació precisa de cada escena. Hi ha un evident desig de presentar l’acció salvadora de Déu que redimeix l’home del pecat i el protegeix dels enemics a través de persones fidels a la voluntat divina com són els profetes, els reis i els apòstols. També s’emfasitza el paper de l’Església, prefigurada en el poble jueu i guiada per sant Pere, que condueix al cristians fins el seu destí definitiu visible en l’Església triomfant dels dos registres superiors.

La portada presenta també elements que al·ludeixen a esdeveniments contemporanis. La figura de Pere apunta la submissió de la comunitat benedictina a Roma, reivindicada pels monjos ripollesos davant la dependència de Sant Víctor de Marsella. La lluita entre els jueus i els amalecites és una clara referència a la guerra contra els pagans, els sarraïns, mentre les figures de Moisès i David, guies del poble i governants, poden apuntar al poder temporal, al comte rei Ramon Berenguer IV que impulsa la reconquesta i que, com el seu pare, disposa ser enterrat a Ripoll, seguint la tradició iniciada per Guifré el Pelós, fundador del monestir i de la dinastia comtal catalana.

Font d’informació original al web oficial del monestir de Ripoll http://www.monestirderipoll.cat

Imatges del Monestir de Ripoll

Monestir de RipollMonestir de RipollMonestir de RipollMonestir de RipollMonestir de RipollMonestir de RipollMonestir de Ripoll

Imatges de la Necròpolis al Monestir de Ripoll

Necròpolis al Monestir de RipollNecròpolis al Monestir de RipollNecròpolis al Monestir de Ripoll

La necròpolis del Monestir de Santa Maria és el cementiri més antic de Ripoll. L’espai, que amaga 64 tombes entre els segles VI i X, és el cementiri més antic del municipi.

Necròpolis de Ripoll

On s’ubica el Monestir de Ripoll?

Article Categories:
Visita

Comments are closed.

JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés