set. 1, 2016
1088 Views
18 0

La Granja Viader i el Cacaolat a Barcelona

Written by

La Granja Viader i el Cacaolat estan vinculats a la ciutat de Barcelona. La Granja Viader és un negoci familiar vinculat al món de la llet, el lloc on es va inventar el mític Cacaolat. Tot i que des de la dècada del 70 la fabricació del Cacaolat no corre per compte de la família Viader.

La Granja Viader i el Cacaolat a Barcelona_3

Origen de la Granja Viader

La Granja Viader va obrir les seves portes com lleteria el 1904. A dia d’avui continua sent un dels millors llocs per gaudir d’una bona xocolata calenta.

La família Viader també es coneguda com la fundadora el 1925 de la societat anònima Letona. Aquesta empresa de llet es fundà de la mà d’en Marc Viader Bas.

Els caps de setmana, a la Granja Viader solen formar-se cues de gent davant del local per entrar. Pots degustar suïssos (xocolata calenta amb nata), melindros, xurros, flams i altres delícies, pots comprar i portar a casa productes lactis, formatges, embotits de Cardedeu (d’on és originari el negoci familiar) i altres exquisideses per a paladars gourmet.

La Granja Viader i el Cacaolat a Barcelona_3

Imatges de l’exterior de la Granja Viader

Granja ViaderGranja ViaderGranja ViaderGranja Viader

Imatge 360º interior de la Granja Viader

La Granja Viader i el Cacaolat

Referent al Cacaolat, en Joan Viader, fill d’en Marc Viader, va sol·licitar la patent del producte, el 4 de desembre de 1931 com a “beguda nutritiva refrescant“. Va ser el primer batut de cacau elaborat de forma industrial al món.

Cacaolat s’elaborava a partir de la llet desnatada (en aquella època no era considerada útil) amb cacau i sucre. La producció es va veure paralitzada entre 1936 i 1950, primer per la Guerra Civil i després per la falta de proveïment de cacau de qualitat. El cacau de Cacaolat prové de plantacions de Costa de Marfil i Àfric Occidental, és del tipus de cacau Forastero. Anys més tard Letona reprèn i augmenta la producció del batut.

La Granja Viader i el Cacaolat a Barcelona_3 La Granja Viader i el Cacaolat a Barcelona_3

On s’ubica la Granja Viader a Barcelona?

El Cacaolat més enllà de la Granja Viader

El 1971 Clesa es fa amb Letona, i per això passa també a controlar Cacaolat. La productora làctia impulsa el consum de Cacaolat a Catalunya i tota la zona de Llevant. Alhora augmenta la publicitat per donar a conèixer el producte a les seves àrees de referència. El 1998 l’empresa va ser comprada per Parmalat, i des de 2007 pertany a Nueva Rumasa. La signatura va escindir Cacaolat de Clesa el 2010, perquè aquesta passés a ser una marca independent. Encara que la seva intenció era que cotitzés a la borsa, no va arribar a fer-ho.

Al començament de 2011, Nueva Rumasa tenia un deute de 700 milions d’euros que va afectar a totes les seves empreses. Des de llavors, Cacaolat té seriosos problemes per mantenir el seu model de negoci i els llocs de treball. Per evitar la seva desaparició, algunes empreses presenten ofertes per fer-se amb la marca i els consumidors es mobilitzen sota el lema en català “Salvem el Cacaolat.

Després d’un llarg procés de subhasta en un jutjat mercantil de Barcelona, l’empresa va ser comprada el 8 de novembre de 2011 per una aliança formada pel grup cerveser Damm, l’embotelladora Cobega (primera embotelladora de Coca-cola a l’estat) i el fons d’inversió Victory Turnaround, que van pagar 130 milions d’ euros per tota la companyia. L’acord contempla el trasllat de la producció a Santa Coloma de Gramenet, a l’antiga fàbrica de cerveses Damm, a més de la creació d’un negoci independent i la remodelació d’una planta a Saragossa. A més, planteja el rellançament de la marca a nivell nacional i internacional.

Imatges del Cacaolat

Cacaolat_2013 Cacaolat_1983 Cacaolat_1971 Cacaolat_1966 Cacaolat_1952 Cacaolat_1951 Cacaolat_1934 Cacaolat_1933 Cacaolat_1931 Cacaolat_7 Cacaolat_6 Cacaolat_5 Cacaolat_4 Cacaolat_3 Cacaolat_2 Cacaolat_1

Història del Cacaolat segons la seva web oficial

Direcció web (text original), text extret el 01/09/2016: http://www.cacaolat.es/#historia

  • 1931, tot va començar a Budapest. En Marc Viader Bas es trobava en un casament a Budapest quan li van servir una beguda a base de llet i cacau. En aquell moment, va néixer la idea de produir una deliciosa beguda mai vista.
  • 1933, neix Cacaolat. En la petit fabrica de llet Letona es crea el primer batut de cacau embotellat del món. La fórmula secreta de Cacaolat encara resta inalterable des de llavors.
  • 1933, creació d’en Pepi. Neix el personatge que acompanya a la marca des del seu inici: un noi atlètic amb la seva cartera i una enorme botella de Cacaolat.
  • 1934, presentació en públic. Per primera vegada es presenta Cacaolat a la VI Fira de Mostres de Barcelona, tot un èxit.
  • 1950, la tornada de Cacaolat. Després d’una parada de 15 anys es normalitza les importacions de cacau.
  • 1951, l’aliment número 1. En els anys cinquanta, Cacaolat sempre apareix junt amb el lema “El alimento N.º 1”.
  • 1952, fred o calent? Cacaolat es pot consumir calent a l’hivern i fred a l’estiu.
  • 1955, s’amplia la fàbrica. La fàbrica del carrer Pujades núm 5 es va quedar petita. La solució: una nova fàbrica en el número 25 del mateix carrer.
  • 1966, el número 1. Per primera vegada, Pepi apareix com un personatge de carn i ossos.
  • 1971, construint una marca. La imatge de Pepi es redefineix i es redissenyen les etiquetes
  • 2011, nous propietaris. Cacaolat pertany al grup Damm, Cobega i Victory Turnaround.
  • 2013, 80è aniversari de Cacaolat. Es presenta una nova línia de packaging en homenatge a la primera botella de Cacaolat de 1933. També al 2013, es trasllada a la seva nova fàbrica en Santa Coloma de Gramenet.

Història del Cacaolat segons la web d’en Jordi Viader

Direcció web (text original), text extret el 01/09/2016:  http://jviader8.wixsite.com/cacaollet/cacaolat

Introducció

A les dotze i dotze minuts del quatre de desembre del 1931 Joan Viader Roger sol·licitava davant el registre de la Propietat Industrial de Madrid la concessió de la marca Cacaolat per distingir “una beguda nutritiva refrescant”. Feia només una estona que, al mateix edifici però en un altre negociat, havia presentat la sol·licitud d’una patent d’introducció per a “un procediment de fabricació derivat de la descremació de la llet per a l’elaboració d’una beguda refrescant”. Una i altre, concedides als mesos següents i perfeccionades amb dues patents més dels anys 1934 i 1935, donaren origen a una de les begudes més populars, primer de Catalunya i després de tot l’estat: el Cacaolat.

De fet, però, la història va començar uns mesos abans. Marc Viader Bas, el pare del creador del Cacaolat, el primer batut industrial de llet i cacau del món, era un conegut industrial català, que havia fundat el 1925, amb onze socis més de l’Associació de Receptors i Venedors de Llet de Barcelona, la Sociedad Anónima Letona. Pare i fill, estaven molt interessats a conèixer els últims avenços tècnics de la indústria lletera i també de les explotacions ramaderes centreeuropees, per això, quan se’ls va oferir l’oportunitat de viatjar fins a Budapest per assistir a la Fira Internacional, van decidir anar-hi tot i la incertesa de la situació política.

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la República, i el 20 del mateix mes, uns funcionaris de policia encara mig estorats pels esdeveniments, expediren els passaports de pare i fill, tot apressats a guixar-ne la corona reial que encara figurava al damunt de l’escut de la portada. Un detall que no va passar desapercebut als duaners hongaresos que deu dies més tard, l’1 de maig els van deixar passar després de molts dubtes.

La idea original

El 9 de maig de 1931 s’inaugurava amb tota solemnitat la Fira Internacional de Budapest. En Marc i en Joan van recórrer amb els ulls ben oberts tot el que d’interessant els oferia la mostra. L’hospitalitat magiar es va concretar amb una invitació ben precisa: els Viader van ser convidats a assistir al casament de la filla d’uns dels comissaris. Si entre les famílies benestants de Catalunya era costum que als àpats de casament s’hi servissin fins a sis o vuit plats diferents, les bodes centreuropees eren encara més desmesurades i abarcaven dinar, sopar i ressopó.

Va ser poc abans de la mitjanit que els van servir una beguda refrescant a base de llet i cacau. Aquest fet va despertar la capacitat inventiva de Joan Viader. Fins aleshores ni als països catalans ni a la resta de la península no és coneixia res de semblant. La xocolata desfeta era una beguda espessa que es prenia calenta. El jove industrial, que aleshores només tenia vint-i-cinc anys, va pensar de manera immediata. Aquest va ser també el sentit de la seva primera patent, a fabricar industrialment una beguda semblant a la que els havia estat oferta a Budapest que permetés aprofitar la llet descremada.

Durant molts anys, després de treure’n la nata, la llet que en resultava, tot i mantenir intactes les seves propietats alimentàries, es llençava. L’anomenaven xerigot i ningú no el volia ni que fos per “mantenir la línia”. Joan Viader va pensar que el nou producte no tenia perquè fer-se amb llet sencera, ans al contrari, podia ser la solució màgica per aprofitar el xerigot.

De la conceptualització a l’execució

De tornada a Barcelona, el gerent de Letona es va posar a treballar al laboratori i als autoclaus d’esterilització de la fàbrica. Abans de trobar la fórmula definitiva va haver de fer moltes proves. En primer lloc calia trobar una barreja que fos especialment agradable al paladar i a continuació, aconseguir que mantingués totes les seves propietats un cop esterilitzada.

Finalment, amb aromes naturals que retocaven lleugerament el sabor de xocolata, i amb la utilització de cacau pur i llet semidesnatada en contra de la idea original, Joan Viader va aconseguir una suspensió col·loïdal perfecta i estable, apta per a l’esterilització en ampolla i sense cap tipus de conservant. Havia nascut el Cacaolat.

Presentació en públic

El nou producte es va presentar oficialment a la VI Fira de Mostres de Barcelona, el juny de 1933. A l’estand de les Granges Viader s’oferia l’oportunitat de tastar-lo gratuïtament, servit en uns vasets de paper. Però l’èxit va ser tan gran i hi va haver una allau de gent tan preocupant, que els Viader van optar per cobrar cinc cèntims per cada got amb l’única finalitat de reduir el nombre de públic.

Durant els primers anys la propietat del producte va continuar en mans de Joan Viader. L’elaboració de la mescla original es feia a les granges del seu pare. El procés de fabricació fina, es feia a la fàbrica de Letona que el mateix Joan dirigia.

Però, pocs mesos abans que l’esclat de la guerra civil n’interrompés la fabricació, Marc Viader Bas demanà al seu fill que li cedís les patents i les marques per a profit de tota la família i el 16 d’abril de 1936 es produeix el canvi de titularitat del fill en favor del pare.

Durant catorze llargs anys el Cacaolat passà a ser només un record, com tantes i tantes altres coses “d’abans de la guerra”. L’aïllament internacional a què estava sotmès el règim de Franco. Doncs suspenia les importacions de cacau i el poc que n’arribava no tenia la qualitat que els Viader exigien per al seu producte.

Finalment, un diumenge d’estiu de 1950, el gerent de Letona li pot portar al seu pare, que viu retirat al poble de Cardedeu, i mostrar als seus fills que mai no l’han tastat, un “cacaolat” que faci realitat la frase publicitària, ara ja en castellà, que proclamava: “De igual calidad al de 1936”.

Article Categories:
Degustacions · Visita

Comments are closed.

JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés