Mai 27, 2016
1330 Views
11 1

Les set Arts de Ricciotto Canudo

Written by

Les set arts són l’arquitectura, escultura, pintura, música, dansa i la poesia (literatura), segons el “Manifest de les Set Arts” de 1911. Aquest és un dels primers textos teòrics del cinema escrit per Ricciotto Canudo. La història del cinema l’ha situat com el primer crític i teòric del cinematògraf.

A “El Manifest de les Set Arts”, Canudo interpreta el cinema com la suma final de la ciència i l’art. Es genera la circumstància perfecta en que queden unides la màquina i el sentiment.

Síntesi del Manifest de les “set Arts de Ricciotto Canudo”

Canudo s’estableix en el text la diferència entre el temps i l’espai. Considera que tots dos conceptes contenen en si mateixos un ritme que els és propi. Parla del Ritme Espacial i del Ritme Temporal.

L’home té una necessitat d’immortalitat que el porta a crea el Ritme Espacial (també anomenat Força Plàstica). Ho fa per mitjà de l’arquitectura i, d’altra banda, crea el Ritme Temporal (anomenat igualment Força Rítmica) a través de la música. De l’arquitectura neixen els seus complementàries, l’escultura i la pintura per una necessitat de perpetuar la representació dels éssers. Mentre que en el cas de la música, l’evolució és inversa, ja que primer es dóna la dansa, on ja hi ha una clara intenció musical.

A la dansa se li afegeix la paraula, creant d’aquesta manera la poesia. Així s’arriba a la Simfonia, que és la música pura, despullada de tot ornament visual.

Trobem definides en dos grups les sis arts existents abans de l’aparició del nou mitjà:

  • Arquitectura: escultura i pintura.
  • Música: dansa i poesia.

Aquestes sis arts, descrites per Canudo, a saber: Arquitectura, Pintura, Escultura, Música, Dansa i Poesia, responen a la necessitat de l’home de crear per a si una experiència estètica que li procuri el gaudi d’una vida superior a la vida. És a dir, un espai en el qual l’home pot oblidar-se de si mateix en un oblit estètic, creant a la vegada, per si mateix, una personalitat múltiple, on experimentar més coses de les que la pròpia vida ofereix.

El cinema

De la síntesi d’aquestes sis arts o també de la síntesi dels dos ritmes, el Ritme de l’espai i el Ritme del Temps, sorgeix el teatre, que s’introdueix dins el sac de les arts escèniques, és a dir, al costat de la dansa.

Canudo, especifica que part de l’interès de l’home a l’hora de crear l’experiència estètica, es basa en la retenció de l’efímer. És a dir,  fixar les experiències que ens fan viure una vida superior. En aquest sentit, el teatre uneix tots dos ritmes de manera imperfecta ja que en ser un mitjà essencialment efímer, li falta l’eternitat necessària de l’obra d’art.

El cinema apareix llavors com el vehicle perfecte. Es sintetitzen definitivament totes les arts ja que conté dos ritmes l’espacial i el temporal. És a dir, conté plasticitat i ritme, a més, compleix amb la funció de comunió social del teatre.

El teatre s’exhibeix per a un ampli nombre de persones. Finalment comptaria també amb la funció d’eternització estètica del museu. La pel·lícula no deixa de ser un objecte acabat que pot mantenir-se en el temps.

Les 7 arts segons “el Manifest de les Set Arts” són:

  1. Arquitectura
  2. Escultura
  3. Pintura
  4. Música
  5. Dansa
  6. Poesia (literatura)
  7. Cine

Aquest bloc l’il·lustro amb el David de Miquel Àngel. Obra renaixentista que es troba a la Galleria dell”Accademia de Florència, m’encanta com a símbol de l’escultura.

David de Miquel Àngel

Article Categories:
Cultura · Curiositats

Comments are closed.

JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés