Ago 15, 2015
2148 Views
7 0

La Mina Victòria, Val d’Aran

Written by

Avui després d’esmorzar anem a visitar la Mina Victòria. Aquesta és una explotació minera d’alta muntanya que s’ha recuperat per a que puguem realitzar una ruta divertida de senderisme i poder així conèixer una mica més a fons l’explotació minera de la zona. Aquesta mina obrí al públic al 2004 després d’un procés de recuperació i restauració de les infraestructures per a convertir-les en un lloc agradable i visitable pel públic en general. Es troba en un paratge apartat i a una altitud considerable (entorn dels 1.500m) la qual cosa suposà greus inconvenients climàtics i obligà als miners a viure permanentment a la muntanya durant l’època d’extracció.

Des de la Bassa d’Arres seguim un caminet que ens fa passar per la Casa deth Capatàs, un edifici destinat a la vivenda del capatàs, construïda en pedra i corresponent a la primera època de l’explotació… actualment en runes. El Guardader és un indret des d’on s’observen les galeries del filó nord-est, situades a diferents alçades i separades a una distància de 25-50 metres de desnivell.

La Val d’Aran ha estat una zona d’extracció de minerals des de fa molts anys, on afloren les roques més antigues, d’edat cambroordoviciana (més de 450 milions d’anys), a principis del segle XX el mineral que es comença a extreure era el zinc a la zona d’Arres i Bossòst.

Mina Victòria

La Mina Victòria, Val d’Aran

A l’any 1912 la Mina Victòria està en ple auge i s’extreuen de l’interior vora 80 tones de mineral brut per dia, el que suposava que treballaven pels seus túnels i la seva infraestructura entre 100 i 150 persones, arribant a 400 en l’època de màxima esplendor, en torns de 8 hores les 24h del dia i 365 dies de l’any, a través de la societat, la majoria del capital francès, Vieille-Montagne. Era un dels motors econòmics principals de la zona.

Fou durant l’època de la guerra civil, entre el 1936 i 1939 que se suspengueren els treballs, encara que al 1949 reinicià l’explotació uns cinc anys més, fins que tancà de nou degut a la manca de mà d’obra i al preu baix del zinc.

En creuar el rierol dels Melics trobem distribuïdes en la vessant les boques de cinc galeries, a diferents nivells, d’acord amb la situació de les masses de minerals. Les quatre primeres amb murs en sec de l’estèril, i la cinquena apuntalada amb posts i bigues, però totes elles avui inundades i ruïnoses.

L’arrencada i l’extracció a la superfície, després dels treballs previs de prospecció i barrinada, seguien mètodes artesans i mecànics. Els abocadors existents demostren que en les primeres miners els treballs de concentració de la mena es duien a terme allí mateix. Vora de la primera galeria es conserva un casal (7x10x5m) amb la teulada esfondrada, obertures en les dues plantes i un ull de fàbrica en el “penalèr”. Dos edificis de característiques semblants units per un cos central es conserven entre la segona i la tercera. Entre la tercera i la quarta, l’antic edifici de màquines.

Les restes de l’estació superior, amb una torre, ens recorden el transport del mineral a través d’un telefèric monocable fins al Bocard de Bossòst.

El principal mineral que s’hi extreia era l’Esfalerita o Blenda (ZnS), però també el ferro i el plom argentífer. Les roques que hi trobem són: esquistos grisos amb intercalacions de quarcites, calcàries i conglomerats. Tot el conjunt està fortament plegat (orogènesi Herciniana) i metamorfitzat.

Els nivells mineralitzats es troben paral·lels a l’estratificació i sovint coincideixen amb zones de fractura. S’explotaven quatre filons (o nivells mineralitzats) anomenats: Filó de l’Artiga o Milagro, Filo Nord-est, Filó Principal i Filó Primitivo.

La ruta a peu és d’uns 3km i dura de 2 a 3 hores. Es troba oberta del 4 de juliol a l’11 de setembre, de dimarts a diumenge d’11 a 15h. El preu de la visita guiada i accés a les galeries és de 3 Euros per persona.

Infografia Mina Victoria

L’Espleita Cèu dubèrt era el que coneixem com l’explotació a cel obert, aquest tipus es practicava quan el mineral sortia de la superfície directament.

La Balança Desaux és un transportador de cable aeri. El mineral arribava aquí amb vagonetes, amb una tremuja es carregaven les caixes que penjaven del cable i es transportaven fins al rentador de Bossòst.

La Galeria Desaux té una longitud de 380 metres i es troba tancada, no és visitable.

El Filon Principau i les galeries 7 i 8 corresponen a un dels nivells més alts del conjunt de la mina. Tampoc poden visitar-se en l’actualitat.

Durant la circular de tornada al punt de partida l’itinerari inclou algunes passale·les de fusta que ajuden a salvar desnivells abruptes.

Al costat de la Bassa d’Arres hi ha un espai molt àmpli que fa funció de pàrquing, on hi hem deixat els cotxes. També s’hi troba una zona de picnic i graelles.

Mina Victòria

On s’ubica la Mina Victòria?

Article Tags:
· · ·
Article Categories:
Visita

Comments to La Mina Victòria, Val d’Aran

JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés