febr. 23, 2011
3690 Views
4 0

L’obsolescència programada

Written by

Fa un temps vaig veure el documental indispensable per respondre a la pregunta: Per què enmig d’una societat tecnològicament avançada els productes duren cada vegada menys? Això es respon en el documental  “Comprar, tirar, comprar” o el que és el mateix, la reducció deliberada de la vida d’un producte per incrementar el seu consum, en màrqueting es sol anomenar “vida del producte”.
Qualsevol producte que surt al mercat, l’empresa fabricant ja li ha planificat el dia de la seva mort. Així el consumidor tornarà a comprar i podrà mantenir l’empresa en funcionament.

El sistema social (capitalista) està pensat en fer dependre els consumidors dels fabricants.  Us imagineu comprar un producte i que durés de forma indefinida, no es fes malbé mai? Segons la indústria i la societat capitalista, això no es sostenible.

Casos típics són les bateries dels mòbils que moren al poc de ser estrenades, impressores s’espatllen al arribar a un número determinat d’impressions (sense que el consumidor ho sàpiga), bombetes que es fonen a l’arribar a les mil hores de funcionament (per pactes  entre els fabricants). A això se li pot sumar la roba de vestir, els tints dels teixits així com les seves fibres, estan ja creades per no durar més del temps que el fabricant considera adequat per a que el seu client torni per necessitat.

En els països de l’Est europeus encara s’hi poden trobar productes antics (com per exemple: neveres o aparells radiofònics) dels anys 50 que encara funcionen com el primer dia.

Un cas famós evidenciat que surt en el documental és la bombeta centenària d’un parc de bombers:
En Livermore, California, es troba la bombeta en funcionament més antiga del món. Està encesa sense interrupció des de 1901, abans del citat pacte entre els fabricants de bombetes per fer-les fondre quan arriben a un número d’hores determinat, es pot visionar el seu funcionament actual per Internet (enllaç) .

També hi han llegendes certes o no, però que donen que pensar com les que diuen que certs fabricants tenen patents comprades que no veuen ni veuran mai la llum perquè arruïnarien el mercat existent en detriment de la societat. Aquí es podria ficar molts productes no dependents dels derivats del petroli fins a patents com pasta dental que un cop aplicada immunitza per la càries… Ciència ficció o planificació (manipulació) industrial?

Vegeu el documental “Comprar, tirar, comprar” i penseu-hi.

Article Categories:
Curiositats

Comments are closed.

JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés