Mar 28, 2016
1446 Views
8 0

Osmosis inversa per aigua pura

Written by

El fenomen de l’Osmosi inversa per aigua pura està basat en la recerca de l’equilibri. Quan es posen en contacte dos fluids amb diferents concentracions de sòlids dissolts es barrejaran fins que la concentració sigui uniforme.

Si aquests fluids estan separats per una membrana permeable (la qual permet el pas al seu través d’un dels fluids). El fluid que es mourà a través de la membrana serà el de menor concentració de tal manera que passa al fluid de major concentració .

Al cap d’un temps el contingut en aigua serà més gran en un dels costats de la membrana. La diferència d’altura entre tots dos fluids es coneix com Pressió Osmòtica.

Què és l’Osmosi Inversa?

Si s’utilitza una pressió superior a la pressió osmòtica, es produeix l’efecte contrari. Els fluids es pressionen a través de la membrana, mentre que els sòlids dissolts queden enrere.

Per poder purificar l’aigua necessitem dur a terme el procés contrari al de l’osmosi convencional. Es el que es coneix com Osmosi Inversa. Es tracta d’un procés amb membranes. Per poder forçar el pas de l’aigua que es troba en el corrent de salmorra a la corrent d’aigua amb baixa concentració de sal. Cal pressuritzar l’aigua a un valor superior al de la pressió osmòtica. Com a conseqüència a aquest procés, la salmorra es concentrarà més.

L’osmosi inversa és capaç de treure 95% -99% dels sòlids dissolts totals (TDS) i el 99% de tots els bacteris, d’aquesta manera es proporciona aigua segura, pura.

El total de sòlids dissolts (TDS) i residu sec

El total de sòlids dissolts sovint abreujat com TDS, i anomenat en anglès: Total Dissolved Solids. És una mesura del contingut combinat de totes les substàncies inorgàniques i orgàniques contingudes en un líquid en forma molecular, ionitzada o en forma de suspensió micro-granular.

En general, l’aigua mineral embotellada conté nivells de TDS superiors a l’aigua entubada. L’aigua embotellada sol ser:

  • Aigua de mineralització molt dèbil: el seu residu sec (minerals totals presents) és de fins a 50 mg/l.
  • Aigua de mineralització dèbil: són aquelles que contenen menys de 500 mg/l.
  • Aigua de mineralització forta: residu sec més de 1500 mg/l.

En termes generals, parlem de “residu” quan ens referim a la matèria sòlida en suspensió o dissolta en l’aigua (TDS). El residu pot afectar sensiblement a la qualitat d’una aigua i, per tant, limitar els seus usos. Les aigües altament mineralitzades amb elevat residu són pitjor acceptades per begudes. Comuniquen sabor a l’aigua i poden produir irritació gastrointestinal en usos domèstics i alguns usos industrials específics. Per aquestes raons, la reglamentació tècnic-sanitària espanyola inclou el residu sec a 110ºC com a caràcter fisicoquímic. Estableix com a valor orientador de qualitat un contingut fins a 750 mg/l d’aigua i com a límit màxim tolerable fins a 1.500 mg/l d’aigua.

El terme “residu total” s’aplica a la matèria restant. Després de l’evaporació d’una mostra d’aigua i el seu assecat a una temperatura determinada d’110ºC. El residu total inclou al “residu no filtrable”. És el que queda retingut en el filtre la mostra, i al “residu filtrable”, que és el que el travessa. Aquests dos termes es corresponen amb el de sòlids o residus en suspensió i dissolts, respectivament.

L’OMS en les seves normes internacionals per a l’aigua potable, considera:

  • Com a concentració màxima desitjable 500 mg/l
  • Com a concentració màxima admissible 1.500 mg/l

Compte amb el truc en la venta d’aparells d’osmosi

Siutació de quan et ve a casa un venedor d’aparells d’osmosi. Sol utilitzar l’electròlisi de l’aigua per demostrar el contingut de suposats contaminants en l’aigua.

L’electròlisi és un mètode que consisteix a introduir un elèctrode de ferro i un altre elèctrode metàl·lic. Per exemple l’alumini connectat a un corrent elèctric, en un got ple d’aigua de la teva aixeta.

La quantitat de minerals conductors dissolts en l’aigua influeixen sobre la quantitat de corrent elèctric que circula.

Per tant, la demostració mitjançant electròlisi de l’aigua es basa en la conductivitat de minerals nutricionalment importants com ara:

  • Calci
  • Magnesi
  • Sodi
  • Clorur
  • Altres.

No obstant això, precisament els contaminants no són conductors. Aquests són, per exemple:

  • Pesticides
  • Dissolvents
  • Nitrats
  • Nitrits
  • Amoni
  • Residus de fàrmacs i antibiòtics
  • Hormones
  • Bacteris
  • Virus
  • Paràsits
  • Altres

Per tant, tampoc poden fer-se “visibles” per mitjà de l’electròlisi. Això inclou fins i tot els metalls pesats, a causa que les seves concentracions en l’aigua són massa baixes per a aquest tipus d’anàlisi.

Què és el que es mostra com “aigua bruta” amb l’aparell d’osmosi quan ens fan la demostració?

electrosisEl que es decolora en l’aigua no són les substàncies contingudes en l’aigua. Tampoc els minerals conductors. Són sobretot les secrecions de l’elèctrode de ferro, que s’oxiden sota la influència de l’oxigen lliure! I ja que pràcticament qualsevol aigua també conté substàncies minerals naturals, aquesta decoloració antiestètica simula davant l’espectador de tal demostració una contaminació de l’aigua potable. El venedor farà èmfasi l’experiment amb comentaris del tipus: “I aquesta és l’aigua que beu!”, o… aixó és “aigua bruta”.

Mitjançant la diferent coloració de l’aigua potable normal comparada amb la de l’aigua d’osmosi inversa es pretén demostrar la “perillositat del seu contingut”.

En els esdeveniments d’osmosi, els venedors entrenats sorprenen al seu públic amb aquesta demostració per electròlisi de l’aigua. L’objectiu és intentar demostrar que l’aigua potable conté contaminants. Així que, no ens deixem encegar amb això.

Què podries fer davant aquest efecte de l’aparell d’osmosi?

Quan un venedor d’osmosi mostra aquest truc. Pots desmuntar el truc de la següent manera: demanar que es faci de nou la demostració amb l’aigua d’osmosi. Com és d’esperar, l’aigua no canviarà de color. Ara insisteix que el venedor afegeixi una mica de sal de taula comuna a l’aigua d’osmosi inversa.

Ara, l’aigua d’osmosi es tenyirà de color marronós, igual que succeeix anteriorment amb l’aigua de l’aixeta. Per tant, no són els contaminants els que tenen color, sinó simplement la sal de taula que va modificar la conductivitat de l’aigua.

Origen de la informació del truc en la venta d’aparells d’Osmosis al blog d’Agua Viva de Marion Kuprat.

Article Categories:
Cultura · Curiositats

Comments are closed.

JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés