Feb 16, 2012
3596 Views
5 0

La picaresca en l’Estat del Benestar

Written by

El següent text és una noticia que circula per una coneguda xarxa social, l’he considerat interessant ficar en aquesta entrada per mostrar la picaresca en l’Estat del Benestar:

Hola, em dic David Herrera Treballo a l’INEM (avui SPEE). Us vull explicar una petita anècdota perquè il · lustre un altre dels disbarats que ha portat a Espanya a estar com està.

Atenc a un senyor, els seus trets denoten que és d’origen marroquí. No parla espanyol, pràcticament res. Li demano la identificació i oh, no en té, té DNI. Està nacionalitzat. Ràpidament em pregunto com una persona que està nacionalitzada, no sap parlar castellà. I no és perquè sigui marroquí de naixement, és que em sorprèn com es pot viure 10 anys en un país i no aprendre l’idioma, almenys per mantenir una conversa, i molt més, com s’arriba a obtenir la nacionalitat. Però anem, que opino el mateix dels alemanys que porten aquí un dècada i ni papa. Seguim.

Observo la seva vida laboral. Comença el Alucine. L’home va treballar al seu dia un anyet, pràcticament just, de manera més o menys seguida, en bastants empreses, en moltes acaba per baixa voluntària. En una d’elles genera situació legal d’atur (és acomiadat) i amb l’any raspat sol · licita atur. Bé, 4 mesos de contributiva. A l’esgotament, subsidi amb càrregues familiars (residents a marroc) i major de 45 anys, 24 mesos de subsidi. Després de cobrar el subsidi, miraculosament, i després d’estar 28 mesos (gairebé dos anys i mig) com a demandant d’ocupació, parat, oh miracle, es col · loca al mes d’acabar de cobrar. Torna a treballar de forma més o menys seguida en diferents empreses, en algunes de les quals acaba amb baixa voluntària i tal. Mateixa dinàmica laboral. 2 mesos per aquí, 1 mes res, 3 mesos per allà … I vet aquí que l’home junta justet 180 dies, quin miracle. Doncs apa, subsidi de cotització insuficient amb càrregues, 21 mesos. Després del esgotament, cobra el prodi, 6 mesos més de subsidi. En tot aquest temps ni una col · locació, res, ni un treballet. Mentrestant, el senyor es veu que va demanar la nacionalitat i la hi van donar.

Bé, ara, després de cobrar tot el cobrable, se’n va a un altre país de la UE, amb la seva condició de ciutadà comunitari.

Una reflexió. Aquest home ha vingut d’un altre país, suposadament a buscar-se la vida, ha treballat any i mig, i se li ha donat 55 mesos de prestacions per desocupació, més de 4 anys i mig, i la nacionalitat. Quan estava cobrant prestacions ni tan sols s’ha molestat a aprendre castellà.

Juro que el cas és verídic. He vist algun cas més bèstia encara, però això ha passat aquest mateix matí i he al · lucinat. Així ens va. Igual de vergonyós és la situació amb els casos que arriben de nacionals de naixement que busquen la mateixa dinàmica de treballar el justet per generar dret. La cosa és que és tot legal, el senyor no se li pot dir ni mu. Si a aquesta picaresca, nacional i estrangera, se li afegeix la resta de problemes del país, ……

I mentrestant un AUTÒNOM treballant, tributant i inspeccionat cada dos per tres, no té ni dret a atur, ni sap com alimentar la seva família … .. QUIN CONY DE PAIS Déu meu .!!!!!!

Que circuli aquesta notícia, a veure si arriba al lloc adequat i se li posa remei a aquesta barbaritat !!!!!

No hi ha cap dubte que això no es pot mantindre.

Article Categories:
Curiositats

Comments to La picaresca en l’Estat del Benestar

  • Sí que hi ha casos de gent que abusa del sistema. Hi ha molt cara-dura que se n’aprofita. Però en aquest text el missatge que veig es aquell tan caspós de “aquests immigrants que venen aquí a treure’ns la feina” i en aquest cas “robar els diners”. Aquest cas tracta d’un immigrant, sí. Però no ho sentit a dir mai de gent local “pura cepa” que sí que n’hi ha i molta.

    Aquests casos d’abús s’haurien de poder detectar i denunciar a organismes que haurien de poder prendre mesures al respecte, està clar, però s’ha d’anar amb molta cura envers la propagació d’aquests missatges i tenir en compte la diferència entre la denúncia i la promoció d’actituds discriminatòries.
    No diria res si veiés que aquest missatge també es transmet envers d’altres col·lectius o en cap en concret, però no. Sempre recau sobre el mateix. És un tòpic com el de que saturen el sistema sanitari, però és evident que tots els avis que hi trobem dia sí i dia també al metge per a que els miri el refredat no tenen procedència xinesa precisament.

    Una persona que no ha nascut aquí ho té molt difícil, per trobar feina ha de superar molts més entrebancs que no pas algú autòcton, i més a Catalunya pel tema de l’idioma on se li demana un certificat de català de nivell C en molts casos, quan algú que ha estudiat aquí el té “convalidat” però no sap escriure dues frases sense una falta i creu que un pronom feble és un nom professional que no aguanta pes. El dia a dia també està fortament marcat pel seu origen, ja que aquest dicta totes les relacions amb la resta. I aquí si que tenim culpa tots, que no entenem de que hi ha d’altres cultures que dicten altres maneres de ser, de pensar i d’expressar-se, ni millors ni pitjors, però sembla que la nostra és la única bona per a nosaltres i qui tingui una vivència diferent és etiquetat com inadaptat. Per sort cada cop hi ha més gent oberta en aquest sentit, però qui no ho és també es referma en la seva actitud.

    En fi, només volia posar una breu opinió però he deixat un rotllo enorme. Si algú se n’aprofita és perquè el sistema establert de subvencions ho permet. El sistema és bo en pretensions, però està clar que cal una reforma que sigui eficaç (compte, que ja sabem que va passar amb el PIRMI no fa gaire) per tal d’evitar aquests abusos. Aquesta persona de l’article no està cometent cap delicte, simplement se n’aprofita.

    Un darrer apunt: Subjectivament, trobo bastant estrany donar nom, cognom i lloc de treball al fer un article-denúncia sobre un cas trobat a la jornada laboral i que promulga idees polèmiques sobre un assumpte delicat. Recorda molt sospitosament els correus cadena en que s’anomena alguna entitat per fer més creïble el text i així fomentar una idea entre la major quantitat possible de gent. Digueu-me conspiranoic però dubto de la procedència i de l’objectiu.

    Ara sí acabo

    Sergi 27 Febrer, 2012 19:00
JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés