Ago 15, 2015
1804 Views
9 0

La ruta llarga del Circ de Colomers, Val d’Aran

Written by

Ens llevem ben d’hora per a fer truites pels entrepans i un petit aperitiu de fuet tallat i despellat… ens dirigim al Circ glaciar de Colomèrs, que està ubicat a la pirinenca Val d’Aran i dins de la zona de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i és un dels llocs més fascinants i preciosos dels Pirineus, un massís d’altes i escarpades muntanyes disposades en cercle que ronden els 3.000m d’alçada i envolten, com a un preciós tresor de la natura, una de les majors concentracions d’estanys del Pirineu. Alberga en el seu interior una cinquantena de llacs o estanys (enhanh en aranès) d’origen glaciar. La ruta té dues variants: una de curta i una altra de llarga. Nosaltres farem la versió llarga.

La ruta llarga del Circ de Colomers

La ruta llarga del Circ de Colomèrs transcorre per paratges naturals molt bonics i té l’al·licient de passar per llargs i estanys amb aigües blaves i rodejats de muntanyes fantàstiques per admirar. L’accés el realitzarem per la Vall del riu Aiguamòg, un magnífic paisatge granític ple de densos boscos de pi negre d’una bellesa incomparable.

L’itinerari és apte i no requereix de cap equipament especial, pero cal tenir en compte que ens mourem per terrenys trencats i agrestos on aflora el granit. Els senders estan ben marcats i amb continuïtat, però alguns trams són exigents ja que la roca dificulta una mica la progressió.

L’itinerari pot fer-se en menys temps, però és una ruta per a assaborir, gaudint dels paratges, les vistes, llacs i paisatges que inviten a parar i impregnar-te de la meravella de la natura.

Des de Salardú seguim en cotxe les indicacions per arribar als Banhs de Tredós deixant la C-28 a través d’una pista asfaltada (carretera d’Aiguamòix) d’uns 8km, cal tenir en compte que en època d’hivern cal deixar-lo al poble ja que no està permès pujar-hi. Allí s’hi troba, també, un punt d’informació on poden adquirir-se tiquets de taxi públic per a pujar directament a la zona propera al refugi. Nosaltres hem optat per agafar el taxi i estalviar-nos un bon tram caminant amb unes vistes que no destaquen i que, realment, no aporta res d’especial. La pista que comentem ascendeix al llarg de la vall fluvial, però també hi ha un sender bonic que ascendeix molt suaument paral·lel en tot moment al llit del riu amb prats subalpins i boscos de pi negre (Pinus uncinata) i pi roig (Pinus sylvestris) sempre a la vora d’un idíl·lic riuet.

En aquest mateix punt també s’hi troba el balneari dels Bahns de Tredòs, els més alts d’Europa. Si pugem caminant trigarem unes 2 hores, i amb el taxi uns 20 minuts.

Agafem el sender, la pista o el taxi (4 Euros/persona, comencen a les 9h del matí), arribem a les Planhòles dera Lòssa, a uns 2.045m i des d’allí triguem uns 30 minuts fins arribar a l’Estahn Major de Colomèrs a través d’una zona amb vegetació arbustiva i creuant unes passarel·les de troncs que ens permeten travessar la zona entollada. Creuem després un pont de fusta sobre l’arriu d’Aiguamòg i prenem el trencall dret, tal i com es troba marcat, ascendint suaument fins a la presa del Lac Major de Colomèrs. Es tracta d’un sender evident i fressat pel pas de tants excursionistes, ja que aquesta zona és una de les més concorregudes i assequibles de la Val d’Aran, però de gran bellesa i perspectiva alpina.

Davant nostre s’obre, als peus d’aquest llac, el Circ de Colomèrs, un conjunt d’altes i abruptes muntanyes on destaquen la Creu de Colomèrs (2.896m), el Gran Tuc de Colomèrs (2.993m) o el Tuc de Ratèra (2.840m). El massís muntanyós es troba disposat formant un cercle, al bell mig del qual hi ha una cinquantena de llacs o estanhs, una xifra que balla molt segons la referència consultada.

Totes les espectaculars vistes que tenim davant nostre són un testimoni de l’acció destructiva i erosiva de les últimes glaceres quaternàries, que fa uns 50.000 anys cobrien aquestes muntanyes i les impregnaren del seu valuosíssim caràcter geològic. La fortíssima pressió que les grans masses de gel exerciren sobre el terreny foradaren i arrossegaren gran quantitat de roques, generant uns forats o cubetes que restaren al descobert amb la retirada dels glacials, omplint-se de la mateixa aigua procedent del desgel.

Creuem la presa i voregem el llac per un tram una mica incòmode fins al Refugi de Colomèrs (el vell, tancat i substituït el 2008). Passat el refugi arribarem al Refugi Vielh de Colomèrs (a 2.135m, que paradoxalment era el refugi inicial i ara és el nou, per això, en algunes referències podem trobar que el refugi nou se l’anomena vell) on podrem descansar amb bones vistes al llac i prendre un bon cafè (a preu d’or). Seguim fins trobar-nos amb un trencall des del que podem pujar al Port de la Ratera cap al Refugi de la Restanca (GR11), però seguim les indicacions dels dos circuits dels llacs (groc i vermell).

Seguim el camí ascendint per la cubeta glacial per un pas estret i relliscós quan plou fins arribar a l’Estanh Mòrt, a 2.210m, d’aigües transparents que reflecteixen les costes que l’envolten, plàcid i lluent… les que condueixen al Port de Caldes, GR11.18 que forma part de la Ruta Carros de Foc, el Tuc deth Pòrt, el Tuc Nord de Travessani, el Tuc de Lhuçà i les Agulles de Colomers… i el voregem per l’esquerra. Després de pujar una mica més trobem un segon trencall: aquí podem triar fer el circuit curt, senyalitzat amb unes marques grogues i d’unes 2h de durada o el llarg, amb unes marques vermelles de 4-5h. En aquest cas triem el circuit llarg i, per tant, són les marques vermelles les que ens menen.

Als pocs minuts, després de guanyar uns 100m ja arribem al Lac des Cabidornats, a 2.315m. A partir d’aquest punt el terreny es fa més pla i podem gaudir dels diversos llacs de mida menor, com els Estanyets deth Pòrt (2.375m), rierols i l’àmplia vista del Circ.

Després de passar pel Llac del Port de Colomèrs, situat a 2.420m comencem a guanyar alçada ràpidament. Aquí són freqüents les plaques de neu tot i què, a l’agost, no n’hem vist cap. Pugem fins arribar a l’Estanh Gelat, a 2.590m que acostuma a estar gelat al juliol (a l’agost l’hem trobat desgelat), sempre vigilat per l’imponent i pròxim Tuc de Pòdo de 2.729m. Estem al peu de majestuoses i escarpades muntanyes que culminen el Circ, la Creu de Colomèrs, el Pic Oriental, el Tuc Blanc i el gegant Gran Tuc de Colomèrs.

A partir d’aquest punt, el Coth de Pòdo (2.600m) comencem a descendir amb cura per una canal pedregosa però còmoda, esquivant alguna congesta que pot dificultar la baixada i arribant sense dificultats sobre l’Estanh de Pòdo, a 2.450m, amb el Tuc de Ratèra com a fons i on a l’estiu no hi acostuma a haver neu. En aquest punt cal que girem la vista enrere… és preciós! Seguim la caminada fins al Llac Obago (2.235m), un dels més característics i grans del circ, força concorregut… de bestiar, on ens aturem per dinar. Després retrobem el GR11. El recorregut a partir d’aquí es fa més relaxat i en petit descens continu i amb parts de plana.

Imatges i mapa de la ruta llarga del Circ de Colomers

Circ colomers

Infografia Colomers

On s’ubica el Gran Tuc de Colomèrs?

Si vols conèixer la ruta curta del circ de Colomèrs.

Article Tags:
· ·
Article Categories:
Rutes

Comments to La ruta llarga del Circ de Colomers, Val d’Aran

JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés