oct. 15, 2017
971 Views
27 0

La Verge del Blau de Lleida

Written by

La Verge del Blau de Lleida, també coneguda com la Mare de Déu del Blau era la imatge que anava situada a la part central de la porta dels Apòstols. És a dir es trobava l’accés principal a la catedral Seu Vella. A dia d’avui es pot contemplar a l’altar principal de la Seu Nova.

La Verge del Blau de Lleida

És obra del mestre d’obres Jordi Safont l’any 1447. La Verge del Blau deu el seu nom al blau que té al seu front. Es una imatge d’una verge amb un rostre serè i dolç. Sosté el Nen amb el braç esquerra mentre amb la mà dreta aguanta un colom.

La llegenda

Diu la llegenda que quan s’estaven esculpint les imatges que havien de decorar la porta dels Apòstols, el mestre escultor que dirigia els treballs va haver de marxar de viatge. Amb la intenció que les obres no s’aturessin, el mestre escultor encomanà a un dels seus aprenents l’escultura del rostre de la Mare de Déu. Quan tornà del viatge, el mestre escultor es trobà amb un rostre delicat, perfectament esculpit i digne d’admiració que no li generà, no obstant això, cap satisfacció ni alegria. Més aviat fou tot el contrari. L’enveja s’apoderà ràpidament del mestre escultor, que, incapaç temps enrere d’esculpir-lo, s’adonà de com un aprenent el superava en tècnica i habilitat. Fou llavors quan el mestre escultor, ple d’ira, agafà un martell i el llançà contra el rostre de la Mare de Déu. Per aquelles coses que passen, el martell rebotà miraculosament, matà el mestre escultor i a la Mare de Déu li sortí un blau al front.

Una mica d’història

L’escriptor lleidatà Pep Coll en el seu llibre “La nit que la muntanya va baixar al riu. Llegendes d’arreu de Catalunya” ho explica així: Un blau al front de la Mare de Déu

Als lleidatans que pujaven a missa a la Seu Vella no els agradava la marededéu que presidia el Pòrtic dels Apòstols. Asseguda en una mena de cadira, la trobaven tan vella i malcarada que en comptes de representar la mare de Jesús semblava la sogra de Judes. Els canonges de la catedral de Lleida van decidir substituir-la, per la qual cosa van encarregar al millor escultor de Lleida una nova estàtua, digna de presidir la magnifica portalada d’accés al claustre per la banda de la ciutat. L’artista disposava d’un obrador on aprenien l’ofici mitja dotzena de xiquets, tots ells orgullosos de tenir per mestre aquell gran artista de la pedra.

L’home, que ja es feia vell i de vegades li tremolava el pols, es va prendre l’encàrrec com la gran obra de la seva vida. Damunt dels papers va esbossar la imatge d’una noia jove amb cara de salut, dreta a la manera de les estàtues clàssiques i amb el cap lleugerament inclinat endavant. Amb el braç esquerre sostenia el Nen Jesús grandet que ja devia gatejar, però que feia l’efecte de ser lleuger com una palla. El Nen mirava a un colom que s’havia aturat amb les ales esteses damunt la mà dreta de la mare i que representava l’Esperit Sant presidint la reunió dels apòstols. Els ulls de la mare, en canvi, no havien mirat el colom sinó més avall, cap els devots que entraven i sortien del portal. Quan l’artista va tenir més o menys clar el projecte damunt del paper, va canviar el carbó pel cisell i s’enfronta al bloc de marbre.

Al cap d’uns mesos, l’escultor havia enllestit el cos de l’estàtua amb el replecs i brodats del vestit, i la figura del Fill amb els ulls esbatanats i la maneta estesa cap al colom, com si volgués tocar-lo. Només li faltava la feina més compromesa, que era donar vida i l’expressió al rostre de la Mare de Déu. El vell mestre no se’n sortia. Cap de les cares que primer pastava amb fang tenien l’expressió reflexiva ni la mirada de serenor que ell pretenia infondre a la imatge. Un matí, fastiguejat de provatures i després de manar feina als aprenents, va sortir a fer un tomb per la ciutat per esbarjolar-se una estona. Tal volta, en la cara d’alguna jove bugadera del riu podria copiar els gest que li ballava pel cap.

Cap al migdia va tornar a l’obrador arrossegant les mateixes cabòries. En obrir la porta, va quedar veient visions: la seva estàtua plantava totalment acabada, amb un rostre expressiu que meravellava.

– Qui ho ha fet això?  – va exclamar.
– Que us agrada, mestre? – va fer, sense dissimular l’entusiasme el seu millor alumne.
– El mestre va fulminar-lo amb la mirada:
– Qui t’ho ha manat?  No és la teva feina mocós!
– Jo em pensava…

El mestre li prengué el martell de les mans i d’una revoltada el llançà amb força contra la imatge amb la intenció de destrossar l’obra que el rebaixava davant dels seus aprenents. El ferro espetegà al mig del front de la imatge i de rebot tocà el cap del mestre, amb tan mala fortuna que li encertà el pols i va caure mort. Quan van haver retirat el cadàver, l’aprenent va voler comprova el dany que la martellada havia causat a l’estàtua. El noi es va quedar de pedra davant del prodigi: el front de la imatge era llis, sense el més petit cop ni rascada, i al mig hi havia sortit una taca fosca, d’un blau moradenc. Com si el cap de la Verge en comptes de ser de marbre, fos de carn i ossos. Van pintar-li la cara per fer desaparèixer el morat, però per capes de pintura que hi posessin, el blau tornava a sortir.

La marededéu ferida, coneguda popularment com la Mare de Déu del Blau, va presidir durant segles el Pòrtic dels Apòstols de la Seu Vella. Enmig d’aquella dotzena de sants barbuts encara semblava més jove i bonica. Amb els anys la imatge ha acabat baixant a la ciutat i actualment ocupa un lloc d’honor a l’altar major de la catedral nova. Els lleidatans li tenen molta devoció, sobretot aquells que es dediquen al ram de l’art i de l’ensenyament. Encara que no vagin mai a missa ni bategin els seus fills, entren de tant en tant a la catedral a fer-li una visita. Els artistes demanen a la imatge que faci sortir blaus a les seves obres perquè així semblaran més vives. Els mestres li demanen alumnes que ben aviat els superin en coneixements, ja que aquest fet, lluny d’avergonyir-los, els ha de confirmar com a mestres excel·lents.

Pep Coll
La nit que la muntanya va baixar al riu. Llegendes d’arreu de Catalunya.
Ed. La Galera

On s’ubica la Verge del Blau a Lleida?

Es troba a la Catedral Nova de Lleida o Seu Nova, a la Plaça de la Catedral de Lleida. És l’actual seu del Bisbat de Lleida.

Article Tags:
·
Article Categories:
Curiositats

Leave a Comment

JosepMRodes.cat
Un web d'en Josep M Rodés